Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
"LemosinAuvernha"-Musica-Vidéos
"LemosinAuvernha"-Musica-Vidéos
  • Présentation de Vidéos concernant les musiques populaires (à l'époque;) en Limousin et en Auvergne. Les paroles des chansons seront indiquées en occitan et en français dans la mesure du possible…Bona Visda emai bona escota :)
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
28 décembre 2015

50 borréias chantadas per Ivon

50 Borréias chantadas " lo son mai los mots "

"Un repertòri per las Ròdas de las "Nuechs de la Borréia lemosina" (mai auvernhata :)…" 

1024px-Bourrée_d'Auvergne

 

Je chante le premier couplet de chaque bourrée (sur les 100 bourrées chantées que je joue au violon ou au diato).

Toutes les bourrées sont en occitan (il existe très peu de Bourrées d'ici en français)

Je précise que "bourrée" signifie à trois temps…(c'est comme dire "champignons" quand on parle de "cèpes" en Corréze ;)

 

Lo parpalhòu seg la candela,

E l'amorós seg la beutat

Lo parpalhòu burla sas alas,

E l'amorós sa libertat.

 

Le papillon suit la chandelle,

Et l'amoureux suit la beauté.

Le papillon brûle ses ailes,

Et l'amoureux sa liberté.

 

Bourrée auvergnate chantée en occitan et en français.

Les deux versions semblent proches mais on entend ici que la prononciation française n'est pas standard ; pour conserver les appuis de la bourrée ici, il faut au contraire, prononcer fortement les E muet et ne pas accentuer sur la dernière syllabe. Mais le francais est la seule langue latine à ne pas faire cela (à écouter les journalistes qui citent des villes sud-américaines ;)

"Candela (le "a/o" prononcé) : chandel("le"

Libertat, beutat / liber, beau"

 On a aussi en limousin les allongements des pluriels

"Los-- garçons--, las--dròllas--" et les s ("^" en français)

non prononcés et allongés "daus pas--tissons--"

Il y a peu de bourrées en français du fait de l'accentuation complexe de la bourrée qui est adaptée à l'occitan (il ne faut pas oublier que les violonaires vivaient dans leur jeunesse dans un milieu très majoritairement occitanophone).

A partir de sources orales c'est ici une interprétation personnelle (donc traditionnelle ;)

Ces 50 bourrées sont normalement du domaine public ainsi que "Las chastinhas" (musique de Jean-Marc Delaunay, "mai paraulas myself" :)

 804048_1_l

1) La borréia d'Auvernha la borréia vai bian

 Quand la dançam a quatre mas que la dançam bian

 

2) Dançan tant bian los de delai l'aiga (eau)

Dançan tant bian los de Lemosin

 Tra la la la 

 

3) Per ben la chantar viva las Lemosinas

Per  ben la dançar viva los Auvernhats

Los Auvernhats an ben la barba fina

Los lemosins l'an pus fina que ilhs

0116 

4) Çai son venguts los garçons d'a Nòuviala

Çai l'an menat lo vaslet de Fauriá

Çai l'an menat aqueu tan gente masle

Çai l'an menat lo mielh coifat d'Orlhac

 

5) Los Chaumeilhos (de Chaumeil) quò es de bons garçons

Los Chaumeilhos quò es de bons garçons

Quò es de bons garçons la degue òc-es paubras drollas (demoiselles)

Quò es de bons garçons la degue los Chaumeilhos

 

6) Quau te mena bela quau te mena

Quau te mena bela quau te mena

Quò es los garçons que me menan me permenan

Quò los garçons que me menan pels boissons

 

7) Son davalats los garçons de la montanha

Son davalats quand avian tot achabat (fini)

Regretan ben lo pais mas pas lo mestre

Regretarian una amiá se l'avian

 

8) Quand passaretz pitiòtas venetz nos veire

Quand passaretz pitiòtas venetz nos veire

Vos donarem de la bona calhada (fromage caillé)

E daus pastissons (gâteaux) a plen palhasson (panier de seigle)

 

9) Lo curat que la confessava s'appelava s'appelava

Lo curat que la confessava s'appelava Janton

Ieu pipe ieu fume ieu sei bon garçon

Ieu fisse (je pique) las filhas darrier (derrière) los boissons

 

10) Sus lo pont d'a Briva l'i a de gentias (belles) flors

Sus lo pont d'a Briva l'i a de gentias flors

Las blanchas las rojas de totas colors

Las blanchas las rojas de totas colors

 

11) Se sabiatz drolletas jamai vos maridariatz

Restariaz soleta gardariatz la libertat

 PC060025

12) Chas nos i a de las dròllas se volon maridar (marier)

Mas volon pas de vaslet volon mas daus ainats (les ainés qui gardent la ferme)

 

13) E quand las peras son maduras (mures)

Tant pauc (peu) de vent las fai tombar

Aitau faran las jòunas dròllas (filles)

Quand voldran ben se maridar (marier)

 

e

14) La Marion plora  à plorarà ben mai (plus)

Son amant la quita ne'n tornarà (reviendra) jamai 

D'aqui es partit en emportar la bela

E sus lo chamin a trobat (trouvé) una chançon

 

15) Ieu n'ai cinq sòus ma mia n'a mas (que) quatre

Coma farem quand nos maridarem (marierons)

Ne'n chaptarem (achèterons) un topin (un pot en terre) una escudela (écuelle)

Un culheron (une petite cuillère) e minjarem tot dos

frad019_22fi0448 

16) Garda ton bon temps bargiera garda ton bon temps quand l'as

Quand seras maridada quò te podriá (pourrait) passar

 

17) Se la volia chausir la mia mia la mia mia

Se la volia chausir la prendria (je la prendrais) de vers Chastreix

Pas de vers Chastreix la prengei (pris) de Picharanda

Per pas me trompar la prenguei de Sent Donat

 IMG_0068

18) Coifa-te bian Margarita ma mia

Coifa-ta bian que benlèu te maridariam

Mas i a ben del temps que ieu sei bian coifada

Quò n'empacha pas que ieu me maride pas

018_001 copy 

19) 'Na trist'annada passa per ieu

Maridan nòstr'ainada e me laissan ieu

Una autra annada quò sirà  per ieu

Violon e chabreta jugaran per ieu

 

20) Quand los cornards d'a Tula

S'eran tots assemblats

Prenian de la Barriera (quartier de Tulle)

D'aicia (jusqu'au) lo Pais Bas

 

 

21) Jos lo pont d'a Vimbela

L'i fai tan bon gardar

Las Navarelas (celles de Naves) lai menan (gardent)

Los d'en Bar (ceux de Bar) lai son anats (allés)

Musiciens 

22) Ont menaretz diumenche pichona

Ont menaretz diumenche lo mandin

Gardarai pas farai la coisina

Venetz chas nos la farem tots dos

 

23) Al bòsc (bois) de la ribièra ma miona (petite amie) l'i es

L'i es que li garda que l'i garda

L'i es que li garda los moltons

 

24) Ai vist (vu) lo lop la lebre (lièvre)

E lo rainard dançar

Fasian lo torn de l'aubre

E daus buissons folhats (feuillus)

 

25) Ma maire aviá mas (seulement) 'na dent que damenava (bougeait fort) quand fasiá vent

Mon paire se'n aperceguet (aperçut) emb (avec) un 'talaire (attelage) la li desraijet (déracinait)

 

26) Delai lo ribatel (de l'autre côté du ruisseau) i a 'na lebre i a 'na lebre

Delai lo ribatel i a 'na lebre que li duerm (dort)

Anatz la revelhar que setz un bon chaçaire (chasseur)

Anatz la revelhar la mancariatz pas

 

27) Pel bòrd de l'aiga i a de canardons pichona

Pel bòrd de l'aiga i a de canardons 

I a de canardons de canardons de canardetas

I a de canardons de canardons son pas per vos

 

28) Ò calha gentia calha ont as ton niu

Aval dins la pradela (prairie) lo long dau riu

  

29) Lo merle a fach son niu dins las raiç (racines) de l'aubre sus lo bòrd dau riu

Las dròllas que lo levaran aquest'annada (année) se maridaran

O dròllas 'natz lo levar que lo merle se'n vai mainar (occuper)

 

30) Peira labora dins lo champ d'a Brach pitiòta

Peira labora dins lo champ d'a Brach

Tres domaiselas lo tenon pels braç pitiòta

Tres domaiselas lo tenon pels braç

 cp_folkore_limousin_057

 

 

31) Janeton veniá veniá veniá Piare veniá Piare

 Janeton veniá veniá veniá Piare veniá Piare per dançar

 Ieu vendrai pas velhar la luna es pas levada (levée)

 Ieu vendrai pas velhar la luna lai serà pas

Ieu lai vendrai deman la luna sera levada

 Ieu lai vendrai deman la luna sera là

 

 

 

 

32) S'i a mas los faures (forgerons) qu'aman lo vin pitiota

  S'i a mas los faures qu'aman lo vin 

 Ieu sei pas faure ieu sei pas faure ieu sei pas faure mas l'ame bin

 Tot lo monde es faure tot lo monde es faure tot lo monde es faure quauque bocin (un petit peu)

 

33) Janeton quand t'aimave quò era qu'aviá begut (bu)

Janeton quand t'aimave quò era qu'aviá begut

Aura que ne beve (je ne bois) gaire Janeton t'aime gaire

Aura que ne beve plus Janeton t'aime plus

 

34) Montave (je montais) la marmita la podiá (pouvais) pas montar

La podia pas montar la marmita la marmita

La podia pas montar chauguet (il fallut) la laissar lai

 

35) La Glaudiá (Claudia) fai lo torn d'a Vic (sur Cère)

Emb un pè d'aucha (patte d'oie) un pè de chabrit

La Glaudia  troba (trouve) bon lo vin

La micha chauda e lo lach bulhit (bouilli)

  

3220010310549_600

36) M'an dich Martin qu'aimavas las dròllas

M'an dich Martin qu'aimavas lo vin

Ieu o aimi tot lo vin amai las dròllas

Ieu o aimi tot las dròllas amai lo vin

 

37) Crebe de sèt (soif) vòli pas d'aiga

Crebe de sèt vòli ben de vin

Lo bon vin lo bon vin me rend palhaire (paillard)

Palhaire e desgordit 

 

38) Diable sia l’ivern d’antan (l'année dernière)

Que n'a portat (emportait) nostra civada (avoine)

La civada e lo chanabau lo chanabau (chanvrière)

Un pauc de vin qu’era tant bon

 

39) Quò es los garçons de vers Jornhac

Que son 'nats velhar a Lairit

An passat per Paris per anar velhar a Lairit

 

40) Amb'atí paubres garçons per las dròllas periretz tots

 Per una per doas (deux) mai (et) tres mas (mais) per totas perirem pas

 

PC060045

 

41) Al pais d'a Seilhac se minjan las chastinhas (châtaignes)

Lo jaquets (châtaignes séchées) los chauvets (châtaignes grillées) e mai las borsadas (châtaignes cuites à l'eau)

Al pais d'a Seilhac se minjan las chastinhas

Emb un còp de bon citre (cidre) davala (decend) tot solet (seul)

Tra la la la 

 

42) Quò es Magadon que lo diable es ta chabreta

 Mai ton bordon ruinas tots los maçons

 N'i aura mai d'un qu'aurà minjat sa campanha

 Per se'n tornar las rodas cairadas (carrées)

 

 43) Piare a partit n'emportar la cabreta

De que farem sens lo paure Pieron

Tochava (il jouait) bian n'era tant bon menaire (meneur)

Quand tornarà (reviendra) Peire chabretarà (jouera de la chabrette)

 

44) Ma maire quand vos m'auretz perdut

Anetz pas me cerchar a las bargieras

Ieu serai a la balada (bal de fête votive) bian lonh (loin)

Jugar (jouer) un aer de mon violon

Viva aquilh que n'a plantat

L'aubre que n'a la chamba tòrta (jambe tordue)

Que sens aqueu ne'n siriá mòrt

L'aiga m'auriá purit lo còrs

 

45) Perqué veniatz velhar los lordaus de la montanha

 Perqué veniatz velhar quand ne'n voliatz pas dançar

 Ne'n chauliá pas venir los lordaus de la montanha

 Ne'n chauliá pas venir quand ne'n voliatz mas (seulement) durmir

 

 47388375

 

 

46) Auvetz (écoutez) los Auvernhats paubra maire paubra maire

 Auvetz los Auvernhats que davalan per dançar

 Ne'n fan zin zon zon zin zon zon de lor chabreta

 Ne'n fan zin zon zon zin zon zon de lor  violon

 

47) Nos sem pintats del vin de la barrica

 Nos sem pintats del vin de Marcilhac

 Al vin de Marcilhac pichona pichonela

 Al vin de Marcilhac totas nos sem bandats (ivres)

 

48) N'as ben tant dançat n'as ben tant fach la fiera

 N'as ben tant dançat lo cordon n'i a petat

 Lo cordon n'i a petat la borsa s'es desliada (déliée)

 N'aviá mas dos sòus los a tombats al sòu (sol)

 

49) Ma maire si sabiatz (vous saviez) d'onte (d'où) vene d'onte vene

 Ma maire si sabiatz d'onte vene me batriatz

 Ieu vene de ben lonh de jugar de ma musica

 Ieu vene de ben lonh de jugar dau violon

 

 50) Totjorn lo torn la borréia vira (tourne) filhetas

Totjorn lo torn la borréia vira totjorn

D'enquera n'es pas jorn e totjorn la luna que ralha (luit)

D'enquera n'es pas jorn quò es la luna d'amor

P4260016

Per ben la chantar viva las Lemosinas

Per  ben la dançar viva los Auvernhats

Hi fou fou… !!!

Ivon 
Publicité
Publicité
Commentaires
Publicité